Blog dirigido tanto a realizar el Pràcticum del Máster y analizar qué pasa en un instituto desde el punto de vista de una persona en transición de alumno a profesor (aunque nunca se dejará de ser alumno, ni un servidor ni nadie).
Vídeo del Pràcticum
Podreu trobar el vídeo d'una sessió (retallat) sobre la gravetat en la següent direcció:
Felicitats per la classe del vídeo! M'ha semblat molt interessant! Ens veiem demà, et deixo aquí l'anàlisi:
La classe es desenvolupa essencialment com un diàleg socràtic, ben dirigit per l'Urtzi, que a partir de preguntes guia els alumnes a plantejar-se i respondre's preguntes. Motiva els alumnes a que construeixin les respostes ells mateixos, amb bastides i formulant noves preguntes. També es veu la seva intenció d'ajudar a millorar la precisió lingüística i l'ús de vocabulari científic, tot i que encara es podria ser més insistent en aquest aspecte - de fet en aquest aspecte m'hi sento identificada, i potser és la part més complicada d'un diàleg socràtic. Està molt bé que també ajudi a identificar variables (distància, massa), treballant aspectes bàsics de ciència. En alguns moments hi ha algun exemple més confús que en alguns moments fins i tot pot conduir a una idea errònia (min 13:50) ja que en el model científic que s'està construint hi ha un element totalment absent en el diàleg socràtic: que la força de la gravetat (força centrípeta) s'equilibra amb la força centrífuga, donat que els planetes tenen una velocitat orbital. Hi ha algun moment en què s'hagués pogut introduir aquesta idea per no induir a construir un model erroni; si bé aquest és només un element que forma part del model, i en aquesta sessió s'ha treballat més una altra part.
Respecte a la gestió d'aula, s'observa un clima participatiu i dinàmic. S'observa que l'Urtzi sap identificar quan alguns alumnes no escolten, i com a resposta calla per cridar la seva atenció (min 11:30).
Dins del diàleg socràtic també s'ha preparat un material per poder representar els elements del model que s'està construint i això ajudaria especialment els alumnes amb més dificultats d'abstracció.
En conjunt crec que es pot veure un model didàctic participatiu, estimulant i que cultiva un clima d'aula que afavoreix l'aprenentatge dels alumnes. Respecte els aspectes que he destacat a millorar (vocabulari científic dels alumnes i exemples confusos) crec que l'experiència dóna molta avantatge ena aquest terreny però mentre guanyem aquesta experiència pot ser bona idea preveure molts exemples diversos que després es poden emprar a l'aula, o intentar reflexionar quins errors de precisió científica es poden donar en aquell tema per tenir-los presents. Això fins i tot poden formular-se com objectius de la UD, per exemple: discriminar entre pes i massa.
Tal i com es pot veure en el vídeo, la classe es desenvolupa majoritariament com un diàleg socràtic. A l'hora de veure'm des de fora, com observador fora del meu cos és innegable que es veuen moltes més coses que des de dins. Si he de fer una breu autoavaluació del que he vist, hauria de començar per dir que es nota moltissim els nervios del novel i això repercuteix en com es dona la classe, no parlo amb fluideça i em costa donar-los exemples adequats. Com professor (analitzant el rol que tinc), crec que el tracte amb ells és molt proper, com ja em va comentar la meva tutora del pràcticum potser sigui massa proper i després no sabré com posar els límits (de fet és uns dels meus pors i dubtes, on posar el limit i fins que punt apropar-me a ells) i això és un error que hauria de corregir. En quant al model didàctic que faig servir em sembla molt adequat (no el faria servir si no fos així) ja que faig que els alumnes participin de moltes maneres diferents, interactuin i tracto de que construeixin el seu coneixement de manera social. Tot i això, crec que no deixo prou temps per a que pensin ells per sí mateixos abans que contestin i hauria de tractar de que aixequessin la mà abans de contestar. En resum, una millora en el meu model didàctic, hauria de proposar una norma de l'estil de: "teniu 10-15 segons per a pensar una resposta, i quan la tingueu aixequeu la mà abans de parlar". Respecte al rol que han tingut els alumnes hem sembla molt adequat. Tot i que costa que es queden una mica quiets i tranquils (cosa que s'hauria de treballar), han participat molt. Una cosa que m'agrada d'aquest grup tot i que no es pot apreciar massa en aquest grup és que ells mateixos s'autorregulen com a grup, es diuen uns a altres el que està malament i que mostren respecte (malgrat que no és una cosa que calgui molt sovint). Tot allò, ajuda a que el clima a l'aula sigui molt bon i es pugui treballar molt bé, amb motivació i de manera activa, potser no com en un aula on tots són alumnes academicament bonissims i estiguin tota la estona quiets i callats, però es treballa un contingut científic adequat (limitat, és veritat, però millor poc i bé que molt i malament). El bon clima a l'aula s'assoleix mitjançant la motivació del docent i d'alguns alumnes i el respecte per part de tots a l'hora de portar la classe.
Hola Urtzi!
ResponderEliminarFelicitats per la classe del vídeo! M'ha semblat molt interessant! Ens veiem demà, et deixo aquí l'anàlisi:
La classe es desenvolupa essencialment com un diàleg socràtic, ben dirigit per l'Urtzi, que a partir de preguntes guia els alumnes a plantejar-se i respondre's preguntes. Motiva els alumnes a que construeixin les respostes ells mateixos, amb bastides i formulant noves preguntes. També es veu la seva intenció d'ajudar a millorar la precisió lingüística i l'ús de vocabulari científic, tot i que encara es podria ser més insistent en aquest aspecte - de fet en aquest aspecte m'hi sento identificada, i potser és la part més complicada d'un diàleg socràtic. Està molt bé que també ajudi a identificar variables (distància, massa), treballant aspectes bàsics de ciència. En alguns moments hi ha algun exemple més confús que en alguns moments fins i tot pot conduir a una idea errònia (min 13:50) ja que en el model científic que s'està construint hi ha un element totalment absent en el diàleg socràtic: que la força de la gravetat (força centrípeta) s'equilibra amb la força centrífuga, donat que els planetes tenen una velocitat orbital. Hi ha algun moment en què s'hagués pogut introduir aquesta idea per no induir a construir un model erroni; si bé aquest és només un element que forma part del model, i en aquesta sessió s'ha treballat més una altra part.
Respecte a la gestió d'aula, s'observa un clima participatiu i dinàmic. S'observa que l'Urtzi sap identificar quan alguns alumnes no escolten, i com a resposta calla per cridar la seva atenció (min 11:30).
Dins del diàleg socràtic també s'ha preparat un material per poder representar els elements del model que s'està construint i això ajudaria especialment els alumnes amb més dificultats d'abstracció.
En conjunt crec que es pot veure un model didàctic participatiu, estimulant i que cultiva un clima d'aula que afavoreix l'aprenentatge dels alumnes. Respecte els aspectes que he destacat a millorar (vocabulari científic dels alumnes i exemples confusos) crec que l'experiència dóna molta avantatge ena aquest terreny però mentre guanyem aquesta experiència pot ser bona idea preveure molts exemples diversos que després es poden emprar a l'aula, o intentar reflexionar quins errors de precisió científica es poden donar en aquell tema per tenir-los presents. Això fins i tot poden formular-se com objectius de la UD, per exemple: discriminar entre pes i massa.
Tal i com es pot veure en el vídeo, la classe es desenvolupa majoritariament com un diàleg socràtic. A l'hora de veure'm des de fora, com observador fora del meu cos és innegable que es veuen moltes més coses que des de dins.
ResponderEliminarSi he de fer una breu autoavaluació del que he vist, hauria de començar per dir que es nota moltissim els nervios del novel i això repercuteix en com es dona la classe, no parlo amb fluideça i em costa donar-los exemples adequats. Com professor (analitzant el rol que tinc), crec que el tracte amb ells és molt proper, com ja em va comentar la meva tutora del pràcticum potser sigui massa proper i després no sabré com posar els límits (de fet és uns dels meus pors i dubtes, on posar el limit i fins que punt apropar-me a ells) i això és un error que hauria de corregir. En quant al model didàctic que faig servir em sembla molt adequat (no el faria servir si no fos així) ja que faig que els alumnes participin de moltes maneres diferents, interactuin i tracto de que construeixin el seu coneixement de manera social. Tot i això, crec que no deixo prou temps per a que pensin ells per sí mateixos abans que contestin i hauria de tractar de que aixequessin la mà abans de contestar. En resum, una millora en el meu model didàctic, hauria de proposar una norma de l'estil de: "teniu 10-15 segons per a pensar una resposta, i quan la tingueu aixequeu la mà abans de parlar".
Respecte al rol que han tingut els alumnes hem sembla molt adequat. Tot i que costa que es queden una mica quiets i tranquils (cosa que s'hauria de treballar), han participat molt. Una cosa que m'agrada d'aquest grup tot i que no es pot apreciar massa en aquest grup és que ells mateixos s'autorregulen com a grup, es diuen uns a altres el que està malament i que mostren respecte (malgrat que no és una cosa que calgui molt sovint).
Tot allò, ajuda a que el clima a l'aula sigui molt bon i es pugui treballar molt bé, amb motivació i de manera activa, potser no com en un aula on tots són alumnes academicament bonissims i estiguin tota la estona quiets i callats, però es treballa un contingut científic adequat (limitat, és veritat, però millor poc i bé que molt i malament). El bon clima a l'aula s'assoleix mitjançant la motivació del docent i d'alguns alumnes i el respecte per part de tots a l'hora de portar la classe.