Relat del practicum 1 "Sorten bombolles!"
Avui mateix m'ha cridat l'atenció un fet (encara que es una cosa molt intuitiva, avui ha quedat al descurbert) que ja vaig veure la setmana pasada. Els alumnes aprenen molt més a una classe al laboratori, que tota una setmana a classe ordinaria.
Estudiant les roques, avui hem estudiat el cicle de les roques i els tipus que es poden encontrar (magmàtiques, metamòrfiques i sedimentàries). S'havia de clasificar unes roques que tenien sobre la taula segons els tipus en base a les característiques que apareixien al dossier. Al principi va costar una mica arrancar, perque s'havian de llegir les característiques, pero un cop que han començat a agafar les roques van a començar a dediur les cosses. La meva companya i jo anavem ajudant als alumnes (portem fen-ho gaira bé des del principi de la fase d'observació) i responent al que ens demanaven. La implicació i interés dels alumnes ha sigut molt bona, demanaven ajuda i han fet molt ràpid (especialment el segón grup, ja que es tracta d'una hora en la que la classe es desdobla). Durant el desenvolupament del exercici, es demanaven ajuda i tractaven d'arrivar a les conclusions entre tots els dos de la parella o parlaven amb altres parellas per arrivar a conclusions (molt positiu!!! colaboren per realitzar la tasca, no per xerrar d'altres cosses). A més, un cop una parella acabava el exercici, no es quedavan asseguts en els seus llocs, s'aixecaven per ajudar als seus companys sense haver-les dit res d'això (solidaritat). Per demostrar-les algunes de les propietats, s'ha fet servir HCl que reaccione amb el carbonat calcic, i quan s'han produit bombolles sortin de les roques, els alumnes s'han sorpres tant que han anat corrent a fer l'experiment ells mateixos i de pas explicar-les als altres el que han aprés (sense donarse casi compte d'aquest fet). A més, hi ha un alumne que li costa molt i gaire bé mai fa els deures o els exercicis a classe, però avuí estan sobre ell he assolit que ho faci, i quan li vaig dir que ho ha fet molt bé va possar una cara que no he vist en ell en les tres setmanes que porto al centre (reforç positiu bàsic i indispensable!!!).
En resum, les classes pràctiques o de laboratori que despertin la curiositat del alumnat son necesaris a les classes de ciències, s'aprén més, millor i més ràpid, quasi sense que es donen compte. A més es una satisfacció pel professor veure que n'entenen i que ells mateixos estan satisfets amb el que han fet.
Quan vam començar a explicar l'evolució i vam demanar si hi havia dubtes una alumne ens va preguntar "Còm és que venim dels micus?" "Què hi erem abans?" i partint d'explicar-le això, anava demanant-nos "I abans d'això?" fins que vam arrivar a què el que ella volia demanar era més relacionat amb l'origen de la vida que amb l'evolució en sí. Vam tractar de explicar-li però no vaig veure que quedés convençuda. La docent em va ajudar molt ja que quan em quedava en blanc o no savia per on tirar ella donava una bona explicació i amb arguments.
Aquest mateix dia, una de les activitats que voliam fer era que trobessin evidencies d'evolució. L'alumna en questió va fer un treball excepcional tot i que es va desviar del tema i no era el que voliem per desenvolupar la UD, pel meu ciclet va ser increible. Va trobar "evidencies" sobre evolució encara que fos més encaminat a l'origen de la vida que nosaltres voliem que trobessin, però a més d'això ens va possar arguments referenciants en filòsofs i matemàtics d'una idea d'origen de la vida creacionista però que tampoc rebutjava l'evoluciò: disseny inteligent. Tot i que no ho deia amb aquestes paraules i tant el vocabulari com la redacció deixava molt que desitjar, va posar en dubte el que li deiem i va buscar arguments per defensar el que ella creïa. En resum, va agafar una actitud crítica d'avant el que nosaltres voliem que aprengués i es va documentar per a argumentar el seu punt de vista. Tot i això, ens va escoltar i va tractar d'agafar les idees que li voliem transmetre (si la vam convencer és un altre tema).
Per tant, tot el tema aquest de ciència i religió, ho vaig viure al primer dia que vaig donar una classe i em sembla un debat molt enriquidor tant per l'alumne com per a mi mateix, faig una valoració molt positiva (la meva companya no ho veu tant positivament però) de la seva actitud i aportació. Tot i això, s'ha de dir que vam tractar que quedués clar que totes les idees religioses són respetables i que això són creencies i no és el mateix que la ciència, que són fets; que s'ha de diferenciar ciència de religió sense faltar a cap de les dues.
Anàlisis
El relat mostra la importància de les pràctiques de laboratori per a que els alumnes assolin la informació molt més fàcil i rapid, a més de fer-los més cooperatius i solidaris amb els seus companys. Es pot observar un rol de l'alumne molt actiu i cooperatiu, aspecte molt important per a que hi hagi un bon clima a l'aula. Tot i això, el fet de que costés començar amb la pràctica, implica una reticencia per part dels alumnes. Malgrat el que s'ha dit, el clima de l'aula ha sigut bó i s'han pogut treballar molts continguts científics (tipus de roques, reaccions químiques...).
Encara que s'han trobat aspectes molt positius i importants, en aquest relat queda a la ombra el papel de la professora que va portar la classe al llarg del desenvolupament de la pràctica de laboratori. Per ho que s'hauria d'haver analitzat i possat atenció en aquest aspecte.
S'han analitzat aspectes diferents (algun ha quedat a l'ombra), tots ells són importants, ja que el bon clima a l'aula és el reflexe d'un bon rol tant dels alumnes com de la docent, i això serà condició sine qua non per poder treballar de manera eficaç el contingut científic. De la mateixa manera, totes influeixen en les altres, per tant, ha d'haver equilibri entre tots els aspectes.
Al portar la nostra UD sobre evolució a l'aula de segon de batxillerat m'en vaig trobar una situació que jo mai pensava que arrivaria a viure aquí, que això només podia passar als instituts dels Estats Units. Tenint en compte les generacions que ens segueixen, l'època en la que estem i tot el bagage que portem i porten els nostres alumnes no pensava que hagués gent de 17-18 anys que sigués religiosa o al menys tant, i menys a la classe de biologia de 2n de batxillerat (tenint en compte que és opcional).S'han analitzat aspectes diferents (algun ha quedat a l'ombra), tots ells són importants, ja que el bon clima a l'aula és el reflexe d'un bon rol tant dels alumnes com de la docent, i això serà condició sine qua non per poder treballar de manera eficaç el contingut científic. De la mateixa manera, totes influeixen en les altres, per tant, ha d'haver equilibri entre tots els aspectes.
Relat del practicum 2 "Ciència / religió"
Quan vam començar a explicar l'evolució i vam demanar si hi havia dubtes una alumne ens va preguntar "Còm és que venim dels micus?" "Què hi erem abans?" i partint d'explicar-le això, anava demanant-nos "I abans d'això?" fins que vam arrivar a què el que ella volia demanar era més relacionat amb l'origen de la vida que amb l'evolució en sí. Vam tractar de explicar-li però no vaig veure que quedés convençuda. La docent em va ajudar molt ja que quan em quedava en blanc o no savia per on tirar ella donava una bona explicació i amb arguments.
Aquest mateix dia, una de les activitats que voliam fer era que trobessin evidencies d'evolució. L'alumna en questió va fer un treball excepcional tot i que es va desviar del tema i no era el que voliem per desenvolupar la UD, pel meu ciclet va ser increible. Va trobar "evidencies" sobre evolució encara que fos més encaminat a l'origen de la vida que nosaltres voliem que trobessin, però a més d'això ens va possar arguments referenciants en filòsofs i matemàtics d'una idea d'origen de la vida creacionista però que tampoc rebutjava l'evoluciò: disseny inteligent. Tot i que no ho deia amb aquestes paraules i tant el vocabulari com la redacció deixava molt que desitjar, va posar en dubte el que li deiem i va buscar arguments per defensar el que ella creïa. En resum, va agafar una actitud crítica d'avant el que nosaltres voliem que aprengués i es va documentar per a argumentar el seu punt de vista. Tot i això, ens va escoltar i va tractar d'agafar les idees que li voliem transmetre (si la vam convencer és un altre tema).
Per tant, tot el tema aquest de ciència i religió, ho vaig viure al primer dia que vaig donar una classe i em sembla un debat molt enriquidor tant per l'alumne com per a mi mateix, faig una valoració molt positiva (la meva companya no ho veu tant positivament però) de la seva actitud i aportació. Tot i això, s'ha de dir que vam tractar que quedués clar que totes les idees religioses són respetables i que això són creencies i no és el mateix que la ciència, que són fets; que s'ha de diferenciar ciència de religió sense faltar a cap de les dues.
Anàlisis
Tal i com ens van demanar, l'anàlisis en sí mateix l'ha fet la meva companya Judith, tot i que aquí queda el diagrama indican les categories que hem identificat al relat:
El relat mostra la importància del rol del professor a l’aula. L’actitud del docent permet dedicar un temps de la classe (pel que sembla, força llarg) a resoldre el dubte d’una alumna, fet que demostra la capacitat d’adaptació del professor davant d’una conversa que estava fora del que ell havia previst. Tanmateix, no sembla nerviós pel temps invertit en aquesta conversa inesperada sinó que es mostra flexible amb els que s’esdevé de manera espontània a l’aula i mira de treure-li el màxim rendiment al dubte. Ell no s’atabala davant la bateria de preguntes de l’alumna sinó que més aviat sembla reaccionar aprofitant l’aportació que mostra un conflicte entre religió i ciència.
ResponderEliminarMalgrat l’alumna es desvia del tema en el moment de fer el treball sobre la recerca d’evidències sobre evolució, el professor ajuda a encaixar les creences religioses de l’alumna amb les evidències científiques. Ell es mostra respectuós en tot moment i no planteja una idea de ciència autoritària ni dogmàtica sinó una idea de ciència basada en evidències i que perfectament l’alumna podia combinar amb la seva religió (tot admetent que no era el mateix la ciència, que estava basada en fets, que la religió, que estava basada en creences).
El docent sembla molt entusiasmat i amb ganes d’aprendre dels seus alumnes, fet que segur que resulta molt positiu i motivador a les seves classes.
El rol d’aquesta alumna en concret durant la classe relatada és molt interessant ja que es mostra crítica amb allò que explica el professor, de manera que mira de rebatre-ho tot fonamentant la seva opinió en arguments de filòsofs i matemàtics.
A més, es pot llegir entre línies que hi ha un bon clima a l’aula, ja que es permet fer un debat sobre ciència i religió de manera ben dialogada i sense que els companys de la noia que fa la pregunta es dispersin per manca d’interès o per falta de respecte. Aquest clima a l’aula sembla ser fruit d’una bona interacció professor – alumne basada en el respecte mutu.