El diari de recerca del Pràcticum

Part 3

Infografía

Part 2

1. Reformula les teves primeres preguntes d’indagació 

Finalment he canviat totalment el tema en el que treballar com ciclet de recerca. El que m'ha fet canviar el chip a sigut més la meva classe del Màster durant aquest segon trimestre, en el que m'he adonat compta de que la majoria de alumnes accepten el que el professor diu sense posar-ho en dubte, dogmaticament com si fos la veritat absoluta i sense participar en construir en el coneixement, i això mateix pasaba a les aules on vaig fer les practiques (i quan jo era estudiant a la ikastola i universitat). Com es que volem ciutadans critics, que no siguin enganyats i amb curiositat si no exploten aquest caracter natural de les persones? És que ens han sotmès tant que ja ni ens qüestionem tot el que ens diuen? Ni aportem res al que ens ensenyan?

Per tant, el que m'agradaria mijorar a les aules és aquest aspecte, es a dir, l'actitud crítica i escéptica dels alumnes i la capacitat de construir coneixement entre tots.

La meva hipòtesi és que estem tan acostumats a que el docent sigui "el que sap" i no l'alumne, tenim tants anys al darrera d'escoltar que els grans saben més i que cada cop que diem alguna cosa ens corregeixen, que arriva el punt en el que ni tan sol intentem aportar res a les classes i no qüestionem el que es diu per part del docent. Te molt a veure amb la motivació de participar a l'aula. El que crec, és que mitjançant el debat entre alumnes i amb la participació del professor, es pot arrivar a co-construir coneixement entre tots. A més, es donarien compte que ells també tenen coneixements, que no sol el professor sap cosas i que ells també poden aportar. Així, debatint les idees d'uns i d'altres, es treballa l'espirit critic (naturaleza de la ciència), la tolerancia (mitjançant la regulació del docent amb el rol de guia) i es co-construeix coneixement entre els alumnes i el professor.

2. Contrasta, valida i fonamenta la solució o la hipòtesi pensada

La formació integral del èsser humà porta implícit la necesitat de tenir un pensament crític i autonom. Això vol dir que l'alumne ha de ser capaç d'analitzar la realitat del seu voltant, ser conscient i ser parte activa en la construcció de la mateixa mitjançant la posada en dubte de tota la informació que reb. Per el desenvolupament d'aquest pensament crític, s'han proposat diverses estratègies i en aquesta aplicació s'han les que semblen poder recolçar-se l'una a l'altra (l'aprenentatge bassat en problemes i l'aprenentatge bassat en la participació activa) (Montoya Maya, 2008) o inclós unir-les (el discurs dialogic complex bassat en la solució de problemes) (De Longi et al., 2012) i el debat a l'aula. Com aquest tipus de pensament es parte de la naturalesa de la ciència, treballar-la a l'aula de ciències naturals i que els alumnes s'adonin és bàsic (Driver et al., 1998). Basats en la recerca educativa, els estudiants no tenen molt dessenvolupada aquesta competència i mostran algunes mancances associades com la recollida de dades inadecuada per a argumentar, o l'efect del que creuen sobre el que rebren (els arguments que van acordes als seus pensaments tenen molt més efecte encara que no siguin valids i no son molt habils a l'hora de preparar contraarguments) (Driver et al., 1998).
Segons la bibliografia recollida, el aprenentatge i assoliment de les compentencies que es demanan avui en dia és molt més significatiu quan el circuit discursiu no és unidireccional i els alumnes participen. Quan el flux de coneixement és unidireccional de professor a alumne, el primer no espera una resposta més enllà de la mera reproducció del que ha transmés. Per tant, es suposa que quan l'alumna participa a l'aula en la construció del coneixement, arriva a un desenvolupament de la metacognició molt més alt (De Longhi et al., 2012). A més, si es fa servir un mètode IDP (el que nosaltres entendriem com una mena d'ABP i dialeg socratic) sembla que sigui més complex però a la vegada molt més enriquidor (De Longhi et al., 2012) tant pels alumnes com pels professors, ja que els rols d'emisor i receptor es canvien al llarg del discurs, i es posa en evidencia les capacitats de les dues partes a l'hora d'argumentar, acceptar crítiques, tacte etc. sent així una possible mena de que el professor sigui un exemple a seguir en quant a actitud (com hauria de ser sempre, però en aquest cas, el professor ha de demostrar que aplica el que predica) (Esteve & Carretero, . D'aquesta manera, una bona eina per a treballar l'espirit crític del alumnat pot) ser el debat a l'aula, contextualitzat com un problema. 
Segons la bibliografia, sembla que dins del debat hi ha molts beneficis pels components de l'aula (alumnes i professors) apart del fet de treballar l'espirit crític, com treballar la comunicació, reforça el coneixement dels continguts etc. (Montoya Maya, 2008; Sanz, 2005; De Longhi et al., 2012; http://712educators.about.com/). Tot i això, s'ha de vigilar molt, ja que segons algunes recerques (B. Cazden, 2001) una gran interculturalitat pot ser origen de diferencies en el discurs dels alumnes i poden generar conflictes no dessitgats. És per això la importància de que el professor faci de guia i moderador (al menys en les primeres sessions si els alumnes no estan acostumats a treballar d'aquesta manera) i donar-les tant una rúbrica d'avaluació per a que sàpigan el que es valorarà com un full amb les normes bàsiques al llarg del debat i co-construcció del coneixement mitjançant la participaciò activa durant el discurs dialògic (B. Cazden, 2001; http://712educators.about.com/.

3. Aclareix termes

Co-construir coneixement: es tracta de que els alumnes participin activament en la construció del coneixement, es dir, que el docent no expliqui tot i que ells ho acceptin de manera dogmàtica.

Discurs indagatiu: discurs en el que l'alumne participa activament, en el que el professor plantea situacions que facin als alumnes extreure les seves idees i que entre uns i altres arriven a construir coneixement. Es tracta d'arrivar a treballar els coneptes mitjançant la guia del docent mentres que es canvian els rols d'emisor i receptor al llarg del discurs. 

Espirit critic: actitud que s'espera del alumne al qüestionar i debatir tant el que diu el professor com el que diuen els seus companys al llarg del discurs. No acceptar de manera dogmàtica tot el que li diuen i mostrar escepticisme davant el que dubti.

4. Materialitza de forma concreta una alternativa d'actuació a l’aula fonamentada

Es treballarà l'aspect critic dels alumnes i la co-construcció del coneixement mitjançant les sessions 1 i 4 de la seqüencia didàctica de 2n de Batxillerat (especificades al apartat d'unitats didàctiques d'aquest blog). Per a això, es posarà un context que inciti al debat sobre evolució. Però, abans d'això se'ls haurà donat una petita taula en la que apareix el que volem i esperem que aprenguin, tant continguts/conceptes com competencies que inclou "Hem de ser capaços de posar en dubte però respectar les idees alienes i argumentar per a defensar las pròpies". D'aquesta manera, s'extrauran les idees prèvies que tenen sobre el tema i es tractarà de que debatin sobre les idees de cadascú. Així, segon vagin sortint idees darwinianes i/o lamarckianes, el docent anirá posant-les a la pissarra (sense que els alumnes sapiguen per què i en base a què son separades les idees que diuen). Un cop fet això s'els explicarà el que s'ha fet i seran els docents els que tanquin el circuit.

Per fer una comparació i veure el progress, a la sessió 4 es tractarà de fer una cossa semblant però amb un grau de complexitat major. Es tracta de posar-les dos situacions (una situació per grup) o problemes i que ells la resolvin per la seva compte amb els conceptes treballats al llarg de la unitat didàctica. Per l'aspecte de co-construció de coneixement, a partir dels dos casos es tractarà d'arrivar a la teoria síntetica moderna sobre evolució mitjançant el debat entre els dos grups i els docents, potser amb un dels alumnes com secretari que apunti les punts més importants a la pissarra. Per tal que treballen l'espirit critic, al llarg de l'activitat, algunes de les aportacions dels docents no seran veritats senseres (es farà servir algun exemple del llibre "Fauna secreta" de Joan Fontcuberta), i es veurà si els qüestionen o no. Finalment (per a acabar el ciclet, no la sessió), es proposa als alumnes el debat de neodarwinisme (al que han arribat ells mateixos) vs lamarckisme modern (aportació de la epigenètica). Per a això, se'ls informarà del debat d’aquesta sessió al final de la tercera sessió, i per tant hauran d’haver trobat informació i unes bones arguments durant el cap de setmana per a defensar el neodarwinisme. El professor tindrà el rol de defensor del lamarckisme modern. Així, es vol treballar l’espirit crític dels alumnes i el fet de qüestionar al professor a més de la capacitat de la recerca d’informació fiable. Per a que siguin conscients del que volem que treballen i el que valorarem, se'ls donarà la rúbrica d'avaluació (final de la sessió 3) en el que aniran implicites les regles (tot i que se'ls explicarà abans del debat les normes a seguir més clarament). Al llarg del debat el professor anirà qüèstinant la fiabilitat de les fonts de la informació dels alumnes i donant solucions als problemes que hagin pogut surgir a l'hora de cercar-la. El debat no tindrà una tancada completa, es fa un resum del parlat fins al moment per a que d’aquesta manera s’adonin de que la ciència canvia i que no tot el que val en un moment determinat val per a sempre, que varia en funció de les recerques i descobriments que es fan.

Per tal d'avaluar aquesta competencia, es farà servir una rúbrica (es podrà trobar al apartat de la seuqüència didactica de 2n de Batxillerat d'aquest portfoli: rúbrica d'avaluació 2) que ompliran la meva companya de pràctiques, la mentora del centre i jo mateix perquè no sigui tan subjectiu i es pugui fer una valoració i comparació dels dades obtinguts. Aquestes rúbriques, una per cada alumne en cada una de les sessions en les que es faran servir, seran les evidencies juntament amb la grabació d'audio de part (quan es traballi la competencia a estudiar) d'aquestas dues sessions. 

Part 1

1. La meva imatge del centre

El primer dia que vaig arrivar i començar a veure els alumnes que entraven i surtien va ser una mica de por, he d'admetre que va ser pels prejudicis que portava per tota la diversitat i alumnes inmigrants (per la fama de conflictius) que es veia. Em donava una mica d'inseguritat el fet de no saber fer front a situacions "extremes" o delicades, i veia més probabilitats d'una situació així amb aquest tipus d'alumne. Malgrat això, cinc minuts després, parlant amb la nostra tutora, va ser força tranquiliçadora i em vaig tranquilitzar molt. No sent d'aqui i preguntant a la gent sobre el institut, em van dir que hi havia molta inmigració, que era un barri conflictiú etc. Però, la impresió previa que portava va canviar radicalment un cop vaig tenir el primer contacte amb els alumnes. Son realment agraits, molt bons en general i no hi ha més problemes que en qualsevol altre institut. Tot i això, no s'ha de negar que sí que hi ha problemes, varalles i faltes, i que el background que porten aquest nens fa que el treball al centre sigui molt complicat (mai he vist una falta de respecte als professors, cosa molt remarcable). A més, quan més temps porto allà, més cosses veig (aules USEE, PIM, PIs, aules d'acogida...), més veig la implicació que tenen els treballadors amb aquest alumnat força complicat a tots els nivells, més proiectes, facilitats etc. i em fa veure que es tracta de portar andavant a tots els joves, fan una labor d'integració excepcional. Per això, estic realment content i satisfet de poder fer les pràctiques en aquest lloc del que tinc una imatge realment positiva, es una lecció d'humildat i de concienciació que tothom hauria de veure.

En quant en que es diferencia del meu institut, en primer lloc he de dir que jo vaig anar a una Ikastola, centre concertat al País Basc i que no es exactament el mateix de la resta de concertats de l'estat espanyol (una mica complicat, potser ho expliqui més andavant). Així, els alumnes que anavem allà, eram tots bascs, o al menys el 98% (crec que mai vaig veure un alumne extranger), ja que els inmigrants anaven a la pública, i eren els problemàtics (de aquí la meva idea prévia de aquests alumnes). Encara que fos així, el ratio de problemes i varalles que es veuen a nivell alumne-alumne i alumne-professor no canvia de un lloc a un altre segón la meva experiencia. De fet, potser que hi hagessin més problemes a la meva Ikastola en quant a autoritat dels docents. El que si veig en la majoria d'ells, probablement pel background dels alumnes, és el fet que aquí no veuen o no valoren la importància d'estudiar, no hi ha motivació, no "volen" o no pensen en un futur, no tenen aspiracions. Un alumne avui mateix ha dit que com que treballarà en la botiga de la seva mare, no cal que estudiï, saven que s'els donarà el titul de ESO i no s'esforçan gaira bé gens (cosa que moltes vegades em fa sortir d'allà molt frustrat i decaigut, molts tenen potencial i poden aspirar a molt més si vulguessin). Una altra diferencia amb el meu institut, és que en aquest separen els alumnes per nivells (en l'ESO), es dir, els separan segon si son almunes "bos" o "dolents" per algunes matèries (encara que el desdoblament es diferent en el primer i el segón cicle de ESO). A més, en el nostre centre no hi havia PIMs ni aules d'acogida. Per la resta, es un institut molt normal i semblant a la resta que conec, encara que passi tot el que es va dir abans i que es un centre amb moltes dificultats a totes els nivells, el dessenvolupament de les classes es normal, en general el comportament es bo, es treballa molt...

2. Focalitzant l’observació

Personalment, trobo que una de les parts més interesants de la educació es las relacions interpersonals que es crean entre els alumnes, la part sociològica del aula. M'ha cridat molt l'atenció de com s'estructura socialment la classe, quins son els que tenen quin rol etc. Es una cosa que sempre m'ha interessat i pot ser que hagi arrivat el moment d'estudiar-ho.

- Com s'estructura socialment un aula? 

Vaig veure que cadascú te un rol mes o menys assignat a l'aula: el lider, el segón lider, el llist, el grupet de "pasotes" però que aproven, la noia lider i el seu grupet de "avançades", els nous que no s'integran, el dolent... Això es va veure mes o menys des del principi un cop que s'entra dins l'aula al llarg de les primeres classes. Es forman grupets, encara que estén separats parlan amb els seus amics i passan de la persona al seu costat etc.

Un altra aspecte que m'agradaria estudiar seria la motivació dels alumnes, ja que com he dit abans, surt frustrat i decaigut quan veig que hi ha alumnes amb potencial que no l'exploten, que no veuen el valor dels estudis. Com ells mateixos diuen "no estudio i aprovo", tenen una capacitat increible, contesten a tot el que es pregunta en general sense demanar-se'ls directament etc.

- Com es podria fer que valoresin el fet d'estudiar?

Finalment, desprès de una xerrada que han tingut avui, m'ha semblat molt curios que el tema del sexisme sigui mes o menys una cossa que és dins de la conciencia de l'alumnat, especialment en alumnes d'origens més integrats.(segons la cultura, ja que les dones hindiues i pakistanesas continuen molt reprimides en aquest aspect i els nois assolen el papel de "homes" pel pare). Avui, parlant del sexisme, violencia de genere etc, ha surtit la paraula "marimacho" per fer referencia a una noia més masculina, i "maricón" per un noi més femení o en cas de que fosin lesbiana i gay respectivament, rient moltissim. Això m'ha cridat l'atenció:

- Com es que els mateixos que tenen assumit, son conscients i veuen la injusticia que hi ha en el sexisme per discriminar a les dones, no tenen assumit al colectiu LGBT per les mateixes raons? Amb unes mateixes raons com es que no son ni racistes ni sexistes però si homofobs?

Al llarg del curs triaré algun d'aquest aspectes que encara no he decidit del tot.

3. Llista de preguntes sobre el tema en qüestió

Les preguntes a aprofundir i que em desperten molta curiositat des de que vaig a entrar a l'aula van ser:

Tema possible 1:

- Están els rols marcats des de un principi?

- Varian al llarg del curs o al llarg de diferents anys segon avançan en la educació? Son fixes?

- Com afecta la interculturalitat a l'hora de establir una societat dins de la classe?

- Com, quan i per què es prendren uns rols?

- Es un aula el reflex de la societat acutal? De quina part? Es sesgat? Reflex universal o només segons el barri i origen cultural?

- Com s'a de ensenyar en cadascú dels cassos? Varia el ensenyament segons el rol adquirit, cultura, tipus de persona etc?

Tema possible 2:

- Com motivar als alumnes per a que aprofitin el seu potencial?

- Com fomentar que estudiïn?

- Com fer veure'ls que poden aspirar a més si volen i les seves avantatges?

4. Hipòtesis

Tema 1:

Crec que els rols es determinen en les primeres setmanes de classe, de la mateixa manera que s'han establit al màster entre nosaltres. A més, aquest son bastant fixos al llarg del any i venen establits pels relacions i grups que es forman. Tot i això, avans de fixarse totalment, poden hi haver canvis en la estructura. A més, dins d'un aula es poden distinguir els rols que després es veuen al carrer, a la societat. Venen molt establits per les vivencies, educació, biologia, cultura i ambient familiar que es tengui. 

Tema 2:

Potser sigui una cosa que vengui de casa, de la cultura o valors que s'hagin inculcat al alumna en el seu entorn. Tot i això, es pot tractar de fer-le veure que poden aspirar a més, amb entrevistes individualitzades, trobar una motivació real i dirigir el curriculum a aquesta motivació. Un ensenyament personalitzat basat en la motivació i objectius a assolir de l'alumne.