Auto-avaluació de les competències desenvolupades durant el Pràcticum

Abans de començar m’agradaria comentar que moltes coses són difícil d’evidenciar (com crec que sou conscients) i que hi ha moltes competències que es porten dins o de casa i no es pot explicar com s’han après certes cosses, ja que han sigut apreses al llarg de la vida i no durant el pràcticum.

Implicació activa en el centre educatiu

Respecte a aquesta competència, considero que la he assolit força bé, ja que he assistit a totes les reunions (de departament, claustre de professors, amb el departament de salut etc.) a les quals he sigut convidat i he demanat permís per a anar a altres (tot i que no sempre ha sigut possible, com a les del equip directiu), sempre amb puntualitat, regularitat i responsabilitat. Totes elles m’han semblat molt interesants ja que en totes s’aprèn el funcionament del centre a diferents nivells i apartats. A més, juntament amb les meves companyes del màster que hi eren al mateix institut, hem demanat permís per anar hi a diferents classes apart de les habituals com poden ser les aules d’acollida, USEE, classes de lectura etc. i em entrevistat a les responsables de cadascuna d’elles. A més, he tractat de assistir a diferents classes de ciències amb diferents docents per tal de veure com era la seva metodologia. De fet, vaig ser voluntari per tal d’ajudar en el crèdit de síntesi amb el grup de segon d’ESO i vaig ajudar a donar una classe en quart d’ESO i fins i tot donar una en ella ja que el professor no en podia. Com evidencia puc aportar algun treball que les alumnes de 4 d’ESO ens van enviar tant al seu professor habitual com a mi.

Com punt fort crec que puc mencionar la implicació en participar pel bé dels alumnes i docents del centre; i com punt feble potser la falta d’interès en el tema més burocràtic o amb temes més “formals” com la organització interna o els protocols oficials. Tot i així, he tractat de prendre apunts de tot allò i d’aprendre el màxim possible.

Actitud personal empàtica

-          Actitud personal empàtica envers a la resta del professorat: crec que queda força resposta amb l’explicació anterior. Quan han tingut qualsevol problema he tractat de ajudar-los en la mida que ha sigut possible i he sigut comprensiu a l’hora de rebre consells o quan ens han dit que no podíem assistir a certes reunions. En aquest cas, tot i que he sigut tot el comprensiu que he pogut, a vegades és difícil tenir una actitud oberta i comunicativa amb certa part del equip docent i/o administratiu quan et sents tractat com si destorbessis o fos un compromís el tractar amb tu (aquest seria el punt feble). Personalment, crec que aquestes coses no s’aprenen al pràcticum, es porten de casa i a dins des de sempre, per tant no puc explicar com he après a ser interessat, simplement m’interessen i m’agrada ajudar si crec que se’l mereixen.

-          Actitud personal empàtica envers l’alumnat: amb els alumnes crec que he sabut conduir-los de manera positiva quan s’han tort les coses d’alguna manera i he col·laborat de manera completa i vivencial amb ells. A més, a les classes adaptava el to de veu a la situació i segons l’actitud dels alumnes davant l’explicació tractava de trobar més exemples que seguessin més propers per a ells. Com evidencia (no demostrable) d’una bona actitud cap a ells, pot ser el dia que hi érem la meva companya i jo sols a l’aula i va haver un conflicte amb uns alumnes d’una altra classe que van fer que una de les nostres alumnes surtis plorant al passadís vaig ser capaç de tranquil·litzar-la, acompanyar-la al bany i fer que tornés a entrar a l’aula. Un altra evidencia pot ser el fet que a les sortides s’apropaven, parlaven i fins i tot ens agafaven del braç de la mateixa manera que ho feien amb el seu tutor. El que sí m’agradaria comentar, és que a l’hora de tractar amb alumnes de les característiques amb els que he sigut, la meva mentora m’ha donat molts i molt bons consells de com tractar-los, ja que la meva experiència sempre ha sigut amb joves del meu voltant o de circumstancies similars a les meves. Per exemple, al principi em costava fer-me entendre quan m’atabalava i gràcies als consells de la mentora he après a improvisar una mica més i sortir de certes situacions. Com evidencia podria visualitzar-se el vídeo del pràcticum que es pot trobar en aquest mateix blog.

Anàlisi crítica i de reformulació de l’activitat didàctico-pedagògica

Com que he tingut oportunitat d’assistir a diferents classes amb diferents docents he pogut comparar el model didàctic de cadascú d’ells i he pogut construir el meu propi. Tot i així, cada docent és un mon i cada aula un univers, per tant crec que per a cada situació un model didàctic és millor. Moltes coses de la mentora em van semblar molt idonis per tant no hi havia gaire a criticar, el que sí s’havia de fer era adaptar el nostre model didàctic a la nostra pregunta de recerca. Tot i així, quan ha calgut, s’ha criticat i posat en pràctica mètodes que fessin als alumnes assolir les competències que ara demanen. A les dues unitats didàctiques (penjades al blog) es poden ver que les activitats i la metodologia són adequades (variades, adaptades als alumnes i al grup-classe, contextualitzades etc.) per a que els alumnes treballin competències i contingut científic. A més, les unitats didàctiques en sí i la metodologia empleada reflexa en elles, són evidencies de que s’han fet propostes de millora.

Organització i gestió de l’alumnat que afavoreixi la seva implicació en l’aprenentatge i la seva autoregulació

Un altre cop, crec que mitjançant el dur a terme les UD’s (que hi són en aquest blog com evidencia), tant a l’ESO com a Batxillerat, queda força evidenciat que es fan agrupaments diversos depenent de la necessitat de l’alumnat i el que es vol que aprenguin (contingut i competència). Així, les interaccions entre alumne-alumne i alumne-professor són variades, al igual que les tasques (experimentals, debats, jocs, de càlcul, respondre preguntes etc.). Aquests dos serien els punts més forts d’aquesta competència. El punt feble en aquest cas és que em va faltar una activitat de auto- i co-avaluació al final de la UD d’ESO. Tot i així, a les activitats es va tractar que es consensués la resposta entre tots (una mena de coavaluació in situ) abans de posar-la com resposta definitiva a les fitxes. Apart d’això, al principi de cada UD i abans de les tasques que es van avaluar, es donaven tant els objectius d’aprenentatge que s’esperava dels alumnes com les rúbriques que es farien servir per avaluar-los.

Actitud oberta envers a nous recursos i a la innovació (tic, metodologies actives, etc.)

Crec que aquesta no es pot considerar una competència a assolir en sí mateix. L’actitud oberta crec que la he tingut, i de fet he fet servir moltíssimes coses apreses al màster, com l’ús d’eines TIC, materials diversificats etc. que m’han semblat realment enriquidors pel meu aprenentatge i molt útils. Ho he après gràcies a molts docents que he tingut al màster (amb els quuals estic agraït) i al meu interès. Aprofitaré per a comentar que he faltat gairebé a ninguna classe (si és que he faltat a alguna) i això seria la evidencia més fort del meu interès per aprendre i la meva actitud oberta. A més, tal i com es pot veure un altre cop a l’UD, he fet servir molts recursos apresos al màster.

Tot i així, m’agradaria comentar un parell de coses de manera constructiva. En primer lloc, el fet de posar en dubte moltes coses que ens dieu a les classes no és més que per a reafirmar el que dieu, jo no puc fer servir un mètode del qual dubto, me l’he de creure realment i si poso en dubte el que ens voleu ensenyar, és perquè si algun dia arriba algun com jo que no es convenç amb una simple explicació, seré jo el que l’haurà de convèncer i he de tenir els arguments a favor d’aquesta metodologia molt clars i realment fer-la servir perquè crec en ella. Per tant, a vegades m’ha donat la impressió que davant les meves preguntes i/o crítiques heu pogut agafar una postura una mica “defensiva” quan realment en ningun moment estava atacant, simplement tractava de tenir tot ben clar i exposar les meves idees i punts de vista.

D’una altra banda, respecte a l’actitud oberta, crec que alguns docents no l’han tingut amb nosaltres quan mostràvem desacord amb ells, per tant, com ja he dit en algun lloc abans en el blog, no es pot demanar una cosa que un mateix no es capaç de fer.

Finalment, m’agradaria poder dir que si per a nosaltres és una competència allò de diversificar activitats i els input i outputs, al màster també hauria de ser igual, es dir, els alumnes del màster som diversos i cadascú té les seves fortaleses i punts febles. Està bé tractar de reforçar aquests últims, però hauríeu de ser un mica més flexibles en aquest aspecte (soc molt conscient de que hi heu sigut en moltissims altres aspectes, i es d’agrair, també admeto allò que està ben fet, que no són poques cosses), com per exemple el fet de poder fer una memòria més clàssica en lloc del blog que ha alguns ens costa i no ens portem gaire bé o no tenim costum.